VOCABULARI:

• Art acadèmic: Moviment artístic influenciat per les acadèmies i universitats i sobretot per les normes de l'Acadèmia de Belles Arts de França. És nota en moviments com el neoclassicisme i romanticisme.

 

• Calcografia: Tècnica d'estampat d'imatges mitjançant planxes de metall, normalment de cobre i gravades amb burí, també utilitzada per fer còpies originals de les obres. La pintura queda gravada a la planxa i no es desgasta amb el temps.

 

• Comissari: Dins de l'art, el comissari és la persona que s'encarrega d'organitzar una exposició d'art, mirant que tot quedi en el seu lloc, que sigui visualment bonic i descriu l'obra exposada.

 

• Crític d'art: És la persona que avalua i jutga una obra d'art basant-se en certs criteris.

 

• Escultura: Art i tècnica de representar objectes o crear figures tridimensionals treballant o llaurant un material, com el fang, la pedra, la fusta, etc.

 

• Escultura expandida: Tendències dins de l'art que investiguen i s'apropien de materials i objectes que es troben en un entorn immediat, alternant-los mitjançant tècniques d'amplificació visuals i sonores, tornant audible el silenci o evidenciant l'ocult, reconfigurant així espais reals.

 

• Happening: És un esdeveniment artístic presentat com una obra d'art, típic de l'época dels 60, similar a l'acció artístic i relacionat amb el moviment fluxus.

 

• Impressionisme: Moviment artístic definit principalment per a la pintura impressionista, que acaba amb l'art modern i l'academicisme. Destaca per la seva tendència a recollir impressions fugisseres en comptes de l'estabilitat de les coses.

 

• Instal·lació artística: És un gènere d'art contemporani i moviment artístic on la idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals. Es basa en treure algun objecte del context habitual i situar-lo a un altre.

 

• Litografia: Tècnica d'impressió consistent en realitzar un dibuix sobre la superfície d'una pedra calcària per després poder realitzar-ne còpies originals, procedents d'aquesta matriu. L'inconvenient que té és que la pintura és fa malbé amb el temps.

 

• Lobby: Grup de pressió format per persones amb capacitat per pressionar sobre un govern o empresa.

 

• Objecte: Tot aquell element o cos inanimat, que normalment és d'una mida petita o mitjana. És una cosa que es pot percebre per mitjà dels nostres sentits i sobre el que es pensa, però no té vida pròpia.

 

• Performance: Espectacle de caràcter avantguardista on es combinen elements artístics i de camps diversos com la música, la dança, el teatre i les arts plàstiques.

 

• Roll: És la representació o paper que fa una persona d'un personatge fictici o real a través del maquillatge, vestimenta, imitació, etc.

 

• Teatre sonor: Representacions escèniques relacionades amb el so.

​

• Càmera en mà: Una persona aguanta la càmera i graba, sense cap trípode. És un punt de vista més subjectiu i s'utilitza per grabar reportatges i fins i tot en pel·lícules de terror.

 

• Càmera fixa: La càmera no es mou i es col·loca sobre un suport estable, normalment un trípode.

 

• Càmera objectiva: La càmera adopta un punt de vista neutre, el que veuria una persona externa, que mira des de fora el que està passant (3ra persona).

 

• Càmera subjectiva: Punt de vista intern, el punt de vista de l'espectador que partcipa en l'escena (1ra persona).

 

• Contrallum: La llum es situa davant de la càmera i d'esquena a l'objecte filmat, quedant la imatge poc definida.

 

• Continuïtat o Raccord: És la relació que hi ha entre els diferent plànols que formen la filmació. Perquè els plànols tinguin sentit i hi hagi una continuïtat entre ells, ha d'haver concordança amb la llum, el vestuari, el decorat, la posició dels personatges... Si això no passa, aqui és quan parlem de raccord.

• Efecte Kuleshov: Una imatge pot adquirir diversos significats depenent de amb quina altra imatge es munti.

​

• Enquadrament: Punt i direcció en el que es col·loca la càmera respecte a l'objecte que s'està filmant. Segons l'alçada en que enquadrem aquest objecte, distingim diversos tipos d'angles o plans d'enquadrament (neutre, picat, contrapicat i zenital, explicats més endevant). 

• Flashback: En un pla es fa una tornada enrera en el temps per mostrar algun succès del passat per lligar-ho amb el present.

 

• Fora de camp: Són tots aquells elements que no veiem a la imatge, però que suposem i imaginem i que realment hi estan, encara que no ho veiem.

 

• Fotografia: És l'art i la tècnica d'obtenir imatges duradores degut a l'acció de la llum. És el procés de projectar i capturar imatges, bé mitjançant un mitjà sensible a la llum o bé per la conversió en senyals electròniques.

 

• Gran pla general: Mostra un pla molt gran o amb una gran multitud, on no s'aprecien detalls, només la situació que passa en aquell moment.

 

• Guió literari: Text que descriu el que es veurà en una producció cinematogràfica. Aquí entren els diàlegs, les accions que fa cada personatge, el que passa en un moment concret i petites descripcions de l'entorn.

​

• Guió tècnic: En aquest guió s'explica amb detall tots els aspectes tècnics de la producció. Es decriu el lloc on es grabarà i s'explica el que la càmera veurà i sentirà, però sense cap tipus de diàleg ni expressió de sentiments o intencions. És una descripció objectiva.

• Llum contrapicada: La llum es veu des de baix, resaltant exageradament les ombres.

 

• Llum creuada: Llum creada entre dos focus que il·lumina a l'objecte o personatge, de manera que es veu nítidament i sense ombres.

 

• Llum frontal: La llum es situa darrera de la càmera, i tendeix a deixar pla l'objecte o personatge filmat.

 

• Llum lateral: Deixa una part de l'objecte a l0ombra, recmarcant les siluetes i contorns i donant així més relleu al pla.

 

• Llum picada: La llum es col·loca a sobre del personatge o objecte filmat.

 

• Muntatge: És la manera en com es combinen tots els plans d'una pel·lícula, curt o sèrie.

 

• Muntatge altern: Dues accions que passen a dos llocs diferents i que s'alternen entre els plans, fins que, normalment, s'acaben convertint en una sola.

 

• Muntatge continu: Es fa una reconstrucció de l'escena en temps real.

 

• Muntatge d'anticipació: Introduir en un pla la música i els diàlegs del pla següent.

 

• Muntatge de síntesi: Es comprimeix notablement el pas del temps en una escena. Per exemple, una dona marxa en cotxe, i quan torna ja és una senyora gran.

 

• Muntatge dialèctic: Muntatge en el que quan una idea no es pot acabar d'explicar en un sol pla, aquest és reforçat per altres plans expressius que no estan directament relacionats amb la història, però ajuden a emfatitzar la idea.

 

• Muntatge discontinu: El temps real es reduiex amb l'ajuda d'una el·lipsi.

 

• Muntatge ideològic: Connexió de plans que no tenen una relació física per donar una nova significació a l'escena.

 

• Muntatge parel·lel/cross cut: Accions que passen en moments i llocs diferents s'expliquen alhora intercalant-se entre elles, amb l'objectiu de relacionar algun tret en comú a les dues històries per augmentar el suspens o donar més ritme a la narració.

 

• Muntatges rítmic: El ritme real d'una situació s'accelera o s'alenteix segons l'impacte que es vulgui donar. Força utilitzat en els video-clips.

 

• Panoràmica: La càmera rota sobre el seu propi eix, i pot ser de manera vertical, horitzontal o diagonal.

 

• Pla americà o 3/4: El punt de vista es talla a l'açada dels genolls del personatge.

 

• Pla contrapicat: Quan el punt de vista de la càmera és inferior o es troba per sota de l'objectiu.

 

• Pla detall: Es mostra una part concreta, un detall d'algun objecte o persona que es vol destacar per alguna raó.

 

• Pla general: És com el gran pla general, també mostra la situació d'una escena, però des d'un punt de vista més pròxim, per tant, es poden apreciar més detalls de l'escena.

 

• Pla Holandès: La càmera s'inclina uns 45 graus per indicar la inestabilitat d'una situació o la personalitat d'algun personatge.

 

• Pla mig curt: Es mostra el personatge des del cap fins al pit.

 

• Pla mig llarg: Es mostra al personatge des del cap fins a la cintura.

 

• Pla normal o neutre: La càmara es situa a l'altura dels ulls del personatge, tot i que no sempre és així en totes les cultures audiovisuals.

 

• Pla picat: Quan el punt de vista de la càmera és superior o es troba per sobre de l'objectiu.

 

• Pla seqüència: Pla en el que s'integra tota la seqüència.

 

• Pla zenital: La càmera es situa just al damunt de la figura.

 

• Primer pla: Es veu el personatge des del cap fins a les espatlles.

 

• Primeríssim primer pla: Només es mostra la cara del personatge per damunt de les celles i per sota dels llavis.

 

• Profunditat de camp: És l'espai que hi ha entre el punt llunyà i el punt proper, de manera que els objectes que queden entre aquests punts s'enfoquen.

• Steadycam: Moviment lliure de la càmera a través de la suspensió o absorció del moviment. S'utilitza per seguir a objectes en moviment  quan no es pot utilitzar el travelling.

 

• Storyboard: És la representació gràfica del guió d'una pel·lícula, el que es conex com a guió il·lustrat, format per un conjunt de dibuixos o vinyetes que representen seqüències o plans de la pel·lícula.

 

• Storyline: És l'explicació de l'argument d'una producció en poques línies, on s'ha d'explicar què passa, a qui li passa, a on i el conflicte de la història. Però això no va dirigit als espectadors, sinó als productors, per crear l'interés del productor en aquesta pel·lícula. 

 

• Transfocus: Canvi d'enfocament d'un objecte en primer terme a un altre en segon terme en el mateix pla, per denotar el canvi de protagonisme d'un a l'altre sense haver de canviar de pla constantment.

 

• Tràveling/travelling: La càmera no és fixa, sinó que es desplaça per un espai tridimensional: avança, retrocedeix, s'enlaira, aterra o combina alguns d'aquests moviments.

 

• Veu en off: És un recurs narratiu de cinema en el que algú parla sense formar part de l'espectacle (per tant, no veiem la seva cara, només sentim la seva veu), és una veu que es fica després en el procés d'edició.

 

• Videoart: És un moviment artístic que es basa en imatges en moviment i es conforma de vídeo i/o àudio.

 

• Zoom: És la capacitat que té una càmera fotogràfica o de vídeo per modificar la distància focal, és a dir, apropar-se (zoom in) un allunyar-se (zoom out) d'un objecte sense haver de desplaçar la càmara.

​

• Anunci: Un suport auditiu, visual o bé audiovisual breu que pretén promocinar un determinat producte o servei.

 

• Anunci gràfic: Anunci en una imatge estàtica o bé animada, com pot ser un cartell publicitari.

 

• Anunciant: Persona o empresa que pretén difondre el seu producte mitjançant la publicitat.

 

• Briefing: Document que recull tota la informació d'una empresa i d'un producte per tal de poder començar una campanya publicitària en una bona direcció.

 

• Campanya publicitària: Conjunt d'estratègies comercials, com poden ser els anuncis, eslògans i logos, que tenen l'objectiu de promocionar un producte o servei.

 

• Client: És la persona que compra o està interessat en el producte que es promociona en una campanya publicitària.

 

• Client potencial: És la persona que pot convertir-se en un determinat moment comprador, usuari o consumidor degut a que presenta una sèrie de característiques que li permeten ser-ho, ja sigui per necessitats reals o fictícies, perquè tenen el perfil corresponent, disposen de recursos econòmics, etc.

 

• Consumidor: És la persona compra i consumeix determinats béns i productes en una societat de mercat.

 

• Director d'estratègia o planner: Persona o departament que s'encarrega de dissenyar la planificació d'una campanya publicitària.

 

• Eslògan: Frase curta, normalment col·locada al final dels anuncis, que resumeix el missatge que vol transmetre una campanya publicitària.

 

• Estratègia publicitàries: Pla d'acció fet amb l'objectiu de fomentar la venda d'un determinat producte.

 

• Graella de programació: Pla detallat de la programació d'una emissora de ràdio o d'un programa de TV previst per un període determinat , indicant els horaris d'emissió.

 

• Identificació: Estratègia publicitària consistent en fer que l'espectador de l'anunci se senti identificat amb el protagonista, i així vulgui consumir el mateix producte. Distingim entre identificació real i ideal.

 

• Jingle: Tema musical o cançó breu enganxosa utilitzada per aconseguir que una marca sigui recordada fàcilment per tothom.

 

• Jocs publicitaris o advergames: Jocs, normalment gratuïts i a internet, que una determinada marca encarrega per tal de promocionar el seu producte, el qual serà el centre del joc.

 

• Logotip: Símbol gràfic format per imatges i lletres que serveix per identificar a una empresa, marca, institució o societat amb les coses que hi tenen relació amb elles.

 

• Marca: Identificació comercial o conjunt de diversos identificadors amb el que es relaciona i s'ofereix un determinat producte o servei.

 

• Màrqueting: Conjunt de tècniques i estudis que tenen l'objectiu de millorar la comercialització d'un producte.

 

• Posicionament: Estratègia publicitària consistent en determinar on es col·locarà el producte respecte als de la competència en la ment del consumidor.

 

• Postproducció: Etapa final del rodatge d'un anunci, on es munten i es retoquen les imatges, s'hi afegeixen efectes especials i banda sonora,...

 

• Públic objectiu o target: Grup de persones al qual anirà dirigit l'anunci perquè comparteixen certes característiques.

 

• Publicitat: Forma de comunicació que pretén promocionar l'ús o consum d'un producte o servei, insertar una nova marca o producte al mercat de consum o simplement millorar la imatge d'aquesta marca o producte mitjançant el màrqueting i la comercialització. 

 

• Publicitat emocional: Estratègia consistent en utilitzar les emocions en comptes d'arguments racionals en la promoció d'un producte.

 

• Publicitat enganyosa: Tipus de publicitat que presenta errors sobre el producte, ja sigui qualitat, preu o naturalesa, però que no es mostren per tal d'enganyar a l'espectador i poder vendre el producte.

 

• Publicitat viral: Publicitat, molts cops camuflada, que es transmet ràpidament per tot internet, arribant a molta gent, per això s'anomena viral.

 

• Segmentació: Acció de dividir el conjunt del mercat en diverses parts per escollir el públic objectiu de cada anunci segons uns determinats criteris, ja sigui edat, sexe, interessos...

 

• Spot publicitari: Composició d'imatges i àudio utilitzada com a recurs per donar a conèixer una empresa, marca o producte amb la intenció de convèncer a aquell qui ho miri de que necessita aquell producte.

 

• Valor de marca: Valor que adquireix un producte al llarg de la seva vida fins la mort, que es pot calcular comparant els ingressos futurs esperats d'un producte amb marca amb els d'un producte sense marca.

 

• Al·literació: Figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so o paraula per crear un efecte determinat.

 

• Art sonor: Concepte artificial que sorgeix com una necessitat de definir tot el que no cap dins del concepte de la música.

 

• Automatització: Terme per indicar algunes tendències que té cada llengua a fer convencionals algunes construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que adquireixen un sentit cada cop més independent de la situació o context per el que estaven determinades inicialment.

 

• Escriptura automàtica: Forma d'aflorar el subconscient, consistent en escriure deixant fluir els pensaments sense cap tipus de coerció, amb el propòsit de vèncer la censura que es fa sobre l'inconscient.

 

• Imatges hipnagògiques: Visions/ al·lucinacions que es presenten en l'estat hipnagògic del son. També van ser els primer exercicis literaris que va practicar Brossa, segons ell, com un impuls que li venia de dintre.

 

• Inspiració: Desfermament de la creativitat, la idea original o el detonant que fa que alguna cosa es torni estètica, aplicable a qualsevol impuls que iniciï un procés de creació o difusió de pensaments i emocions.

 

• Instal·lació: Conjunt d'obres efectuades en un immoble per tal d'adaptar-lo a la seva funció.

 

• Instal·lació sonora: Està relacionada amb l'art sonor i l'escultura sonora, i pertany a la instal·lació artística. Inclou l'element del so i del temps, i la diferència amb la ecultura sonora és que la instal·lació sonora té un espai trisdimensional, i els eixos amb què s'organitzen els objectes poden ser externs i no exclusivament de l'obra.

 

• Paisatge sonor: L'entorn sonor concret d'un lloc real. 

 

• Poema objecte: Un objecte quotidià al qual se li dona una altra interpretació o sentit, aïllant-lo o relacionant-lo amb altres objectes, esdevenint així un objecte poètic.

 

• Poesia: Art d'expressar, de traduir de forma concreta, el contingut espiritual propi, a través de paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

 

• Pràctica artística: Realitzar alguna acció/treball relacionat amb l'art, ja siguin arts plàstiques, arts visuals, arts audiovisuals, arts escèniques, etc.

 

• Prosa: Forma ordinària del llenguatge, ja sigui parlada o escrita, que no segueix la mètrica ni el ritme del vers.

 

• Referent: Element de la realitat que evoca un parlant amb una paraula. Constitueix un dels vèrtexs del triangle semiòtic, que relaciona la paraula (significant), el concepte associat a la ment (significat) i allò que designa, el referent. 

 

• Surrealisme: Moviment artístic i literari d'avantguarda més important del període d'entreguerres i segurament el més influent, creat el 1924 a partir del Manifest Surrealista d'André Breton. Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual un mateix pretén d'expressar de paraula, per escrit o per qualsevol altra manera el funcionament real del pensament. Es basa en els somnis i els subconscient.

• Ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual: Consisteix a ordenar i unir una selecció dels plans registrats, segons una estructura i una dinàmica determinada, a partir del guió, i la idea del director i l'aportació del muntador.
  untatge narratiu o clàssic: Conta els fets, o bé cronològicament o bé fent salts, tant al futur (flaix-forward) com al passat (flaix-back,) però sempre estructurant-se amb la idea de dotar-les de forma narrativa. Consiteix a unir plans seguint una lógica seqüència amb la intenció d'explicar un fet i establir una relació causa-efecte entre un pla i l'altre pla. és un muntatge que està al servei d'explicar una historia.

• Muntatge expressiu: És aquell que tracta de jugar a juxtapusar plans amb el fi d'aconseguir generar uns efectes psicològics determinats en l'espectador. El muntatge pretén per si sol explicar una idea, un sentiment.

• Muntatge ideològic: Quan utilitza les emocions ja sigui basant-se en símbols, gests, etc.

• Muntatge creatiu o abstracte: Ordenar sense tenir en compte una cronologia determinada com a recurs cinematogràfic, sinó com una operació totalment nova, que tractarà de donar coherència, ritme, acció i bellesa a l'obra fílmica.

• Muntatge conceptual o Intel·lectual: Quan el muntage intenta explicar un concepte o una idea que no es mostra directament en les imatges, mitjançant la unió de diferents imatges o accions. Té una intenció simbólica, jugar amb metàfores. Aquest muntage té dos bessants:

• Integrat en la narració: Les imatges que creen les metàfores estan incloses en la narració

• No integrat en la narració: Les imatges metafòriques no tenen res a veure amb la narració, són elements externs.

• Muntatge formal: Juga amb la posició, la forma o la mida dels elements del pla per donar sensació de continuïtat a dues imatges que no la tenen.

• Muntatge per imatges clau: L'acció es presenta a partir de imatges, que la resumeixen. Genera un temps més curt que el de la realitat.

• Muntatge paral·lel: Presenta dues o més accions simultànies que tenen lloc en dos espais diferents durant el mateix període de temps. Si aquestes dues accions s'acaben trobant, es parlarà de muntatge convergent. Si no és el cas, es parlarà de muntatge altern. En aquest cas, les accions se succeeixen en un temps comú i es presenten alternant plans de cadascuna d'elles.

• Pla seqüència: Quan tota l'acció dramática es duu a terme en un sol pla. En aquest cas no hi ha muntatge, també succeeix en el pla film.

• Seqüència de muntatge: Consisteix a mostrar el pas del temps a partir d'una breu successió d'accions.

• Muntatge Analític o Extern i Sintètic o Intern Pla (llenguatge audiovisual):

• Analític o Extern: Amb enquadraments de plans curts ("tancats") i en general de curta durada. S'analitza la realitat estudiant-la per parts.

• Sintètic o Intern: A base d'enquadraments de plans llargs ("oberts") i amb freqüència ús de la profunditat de camp (es veu en focus tant el front, la figura, com el fons). Es dóna una visió més àmplia de l'escena, sense voluntat d'anàlisi.
   

• Iluminació

• Es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius. Amb la il·luminació es pretén aconseguir un nivell de luminància adequat a l'ús que es requereix en un espai determinat. Hi ha diversos tipus de llums:

• Segons el seu origen Llum natural, llum artificial. Segons la seva naturalesa llum difusa, llum dura, llum frontal, contrallum, pla zenital, llum tateraL...

• So

• Successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració.

• Camp de visió

• Extensió angular d'un ambient o semblant a la vista en un moment donat.

• Pla

• Un pla és, en les arts audiovisuals, l'espai escènic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté. La mateixa terminologia s'utilitza en les arts gràfiques, especialment pel que fa als còmics.

• PLANS SEGONS ESCALA

• Plans Descriptius

• Gran pla general (GPG): És una pla que mostra un gran escenari o una gran multitud, on no es poden apreciar petits detalls sinó la situació en què succeeix la escena. Té un valor descriptiu, de presentació, tot i que també pot adquirir un valor dramàtic o de solitud si comparem les proporcions minúscules d’una persona respecte a la grandesa del medi.

• Pla general (PG): Com el gran pla general, també mostra un escenari. Tanmateix, ho fa des d'una posició molts més pròxima, de manera que ofereix més detall del lloc o paisatge. També pot aparèixer el subjecte o protagonista per a introduir-lo a una escena o context.

• Pla de conjunt (PC): Capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.

• Pla sencer (PS): També conegut com a pla figura és aquell pla que cobreix únicament i de manera completa la figura o personatge, és a dir, des del cap fins als peus.

• Plans Narratius

• Pla americà (PA - P3/4): El pla americà o tres quarts és un dels més coneguts. Present en moltes de les pel·lícules ambientades amb el Far West, on apareixien vaquers i era important enregistrar les armes que portaven a la alçada de la cintura a una altura on se'ls donés importància. Per això rep també el nom de tres quarts, perquè enregistra tres quarts de la figura humana, des del cap fins als genolls.

• Pla mitjà (PM): Pla que enquadra des del cap fins a la cintura. És el pla i la distància que s’ajusta més a allò que veiem al parlar amb una altra persona, per això és molt comú en conversacions, per exemple. També distingim el pla mitjà curt, que s’apropa més a la figura, enquadrant del cap fins a la meitat de la panxa, desentenent-se del fons i donant únicament importància a el personatge.

• Plans Expressius

• Primer pla (PP): Encapçala del cap fins a les espatlles, donant importància a l'expressió del personatge. És una distància molt pròxima i intima que pot transmetre tant confidència com intimitat respecte el subjecte.

• Primeríssim primer pla (PPP): Es capta una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls... de manera que es pugui apreciar en tot detall. Quan s'aïlla intencionadament l'objecte mostrat (a través d'un enquadrament molt pròxim o una profunditat de camp molt reduïda, per exemple) anomenem a el pla Close-up.

• Pla de detall (PD): Enquadrament molt apropat d’una acció o objecte, que s’utilitza quan volem que no passi desapercebut com ho faria en un altre tipus de pla. En cinema, s’utilitza per a donar importància a alguna cosa de manera que doni sentit o complementi la trama.

• Pla Escorç: El pla escorç, és un tipus de pla on es veu part del cos del personatge que està d'esquenes, es pot combinar amb qualsevol escala de pla.

• PLANS SEGONS L'ANGULACIÓ DE LA CÀMERA

• Angle normal: També conegut com a frontal, és aquella en què la càmera queda perpendicular al personatge, de manera que es forma una línia imaginaria pràcticament recte que uneix els ulls del personatge o el centre geomètric de l’objecte amb la lent de la càmera.

• Angle picat: La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Aquest, adopta unes dimensions més petites que desemboquen en una sensació d'inferioritat, inseguretat o humiliació, entre d’altres. També es sol usar per a representar amb més detall paisatges o multituds. Quan aquest adopta un angle totalment perpendicular a l’eix horitzontal adopta el nom d'angle zenital, o popularment conegut com a vista d’ocell.

• Angle contrapicat: La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, de manera que allò representat s’allarga i engrandeix, donant sensació de superioritat, seguretat i poder, per exemple. Si aquest forma un angle de noranta graus amb l’horitzontal rep el nom d’angle nadir.

• Angle aberrant o holandès: La càmera s’inclina cap a un costat per a enregistrar o capturar imatges, de manera que veiem la imatge torta. Això transmet inestabilitat o inquietud, ja que ens dóna més sensació de moviment al no estar estàtica. Per aquestes raons no és un recurs molt utilitzat, tot i que predomina en seqüències d’acció.

• Pla sonor

• PLANS SEGONS EL PUNT DE VISTA

• Pla objectiu: Mostra l'acció des del punt de vista de l'espectador (punt de vista extern).

• Pla subjectiu: Mostra l'acció des del punt de vista d'un personatge integrat en l'acció (pun de vista intern). Ajuda a entrar i enfatitzar amb el món creat en la ficció.

• Pla objectual: El punt de vista és des d'un objecte (com si aquest estigués mirant a través dels seus ulls).

• Pla subjectiu voyeur: És un pla subjectiu, però la mirada es fa a través d'un objecte, ja sigui una lupa, uns prismàtics...

• Pla indirecte: L'acció es mostra mitjançant els reflejes, ja sigui un mirall o aigua.

• CONVENCIONS EN LA PLANIFICACIÓ PEL QUE FA A LA TIPOLOGIA DE PLANS EN EL CINEMA

• Pla contra pla: És una tècnica de rodatge on s'enregistren els actors per separat i posteriroment en la sala de muntatge es van alternant els plans per mostrar de forma seguida el rostre de cada un dels personatges, si es vol mostrar el moment en què parlen o la seva reacció a l'escoltar les paraules de l'altre personatge. Es pot fer amb una sola càmera o bé amb dues o més càmeres i rodar l'escena una única vegada. Normalment es repeteix la mateixa escala de pla entre pla i pla.

• Salt proporcional: S'ha d'intentar que els canvis entre pla i pla siguin suaus i progressius en escala.

• Temps de l'ectura: Un pla ha d'estar en pantalla el temps necessari perquè un espectador entengui els elements més significatius que ens mostra el pla.

• PLA SEQÜÈNCIA

• Pla film: Semblant al pla seqüència, però amb la particularitat, que en aquest cas tot el film està filmat sense cap tall, tot en una seqüència, en un pla. El film està compost únicament per un pla seqüència, és molt poc habitual.

• Pla màster: Es diferencia del pla film pel fet que en aquest cas el film tot i que es vol rodar en un únic pla, es tenen al cap possibles talls i edicions a l'hora del muntatge que pemetran donar més ritme a l'acció.

• TRANSICIONS ENTRE PLANS

• Tall: És la transició més habitual i es forma passant d'un pla al següent sense afegir cap efecte. Això s'utilitza per donar una continuïtat de temps i espai, per això les diferències entre plans no han de ser importants, sinó es confondria a l'espectador.

• Encadenat: Es dóna quan una imatge es transforma progressivament en una altra. Aquesta tècnica s'utilitza quan entre els plans no ha passat gaire temps narratiu o per unir dues idees relacionades o enfrontades.

• Fosa: Dins de la fosa en trobem de diferents variants:

• Fossa a negre: es tracta de passar d'una imatge a la següent primer passant a un fotograma completament negre gradualment (la imatge va enfosquint-se). El següent pla va apareixent gradualment. Aquest efecte gairebé no el notem perquè el cervell segueix veient la imatge encara que el estigui el fotograma en negre. Les utilitzacions més freqüents són: per indicar el pas del temps, per mostrar un flashback o flashforward, per marcar el final d'una escena o final de pel·lícula, etc.

• Fossa a blanc: És la mateixa tècnica que la fosa a negre, però amb un fotograma blanc. Les utilitzacions però són més simbòliques i volen evocar un sentiment d'alliberament, esperança, descobrir la realitat, el despertar, etc.

• Cortineta (wipe): Consisteix a desplaçar horitzontalment un pla per donar pas al següent. Aquesta transició s'ha deixat d¡utilitzar al cinema, però encara la podem trobar a programes de televisió. El seu ús mostra un gran distanciament temporal i espaial.

• Escombrat (whip pan): Es tracta d'un moviment de càmara molt ràpid, amb el que no es distingeixen amb claredat la imatge. Té un efecte molt semblant al desenfocament.Aquest s'utilitza per passar d'escenes que tenen molta acció.

• Desenfocament (focus-in, focus-out): Consisteix, com el seu propi nom indica, a desenfocar una imatge per enfocar-ne la següent. Aquesta transició s'utilitza per diferenciar la realitat d'un somni, o un record.

• Match-cut: Consisteix a unir dos plans per semblança o contrast del contingut de la imatge i es fa tant per tall com per encadenat. Normalment marca el canvi d'escena.

• Profunditat de camp

• Espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, en que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.

• Personatge

• Persona ideada per un escriptor que pren part en l'acció d'una obra literària.

• Moviment lliure (amb grúa)

• El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

• Cámara en mà STEADICAM 

• Steadicam és el nom comercial del primer estabilitzador de cambra, consistent en un sistema de suspensió i braç recte amb suport per a la càmera i sistema de contrapesos, el que es pot complementar amb un braç isoelástico adossat a una armilla o body com se li coneix per augmentar el temps d'utilització en preses llargues, ja que el pes es trasllada dels braços de l'operador als malucs del mateix.

• Movimientos ópticos/ óptica de ma cámara

• Els moviments de càmera poden ser físics, òptics o digitals.

• FISICS

• Panorámic

• Una imatge panoràmica és la que mostra un panorama, usualment paisatgístic o arquitectònic, i que es distingeix per l'ampli horitzó visual que cobreix.

• Panoràmica horitzontal: Moviment de dreta a esquerra o viceversa tenint en compte que aquest moviment dins el mateix clic o en el següent generarà un efecte escombra el qual visualment no és gens agradable, dóna la sensació de no saber on va la càmera.

• Panoràmica horitzontal de seguiment: és el moviment de càmera més comú. Es fa un seguiment del subjecte que es mou.

• Panoràmica horitzontal de reconeixement: es fa un recorregut lent per l'escena per permetre a l'espectador que es fixi en tots els detalls de l'escenari. Podeu crear dramatisme i expectació o pot servir per mostrar certa decepció.

• Panoràmica horitzontal interrompuda: consisteix en un moviment llarg i suau que s'atura de cop i volta per crear un contrast visual. S'empra en situacions dramàtiques o lacòniques.

• Panoràmica horitzontal en escombrat: l'escombrat és una panoràmica ràpida que produeix una sèrie d'imatges transitòries generalment borroses. L'espectador no té temps de veure-nítides. Tracta d'atreure l'atenció cap a la següent imatge. Es produeix una relació dinàmica o de canvi comparatiu. El escombrat pot tenir moltes funcions: mostrar diferents aspectes de la mateixa escena, proporcionar continuïtat d'interès (connectant entre si una sèrie de subjectes o temes similars), canviar els centres d'atenció, mostrar la causa i l'efecte, comparar o contrastar, traslladar en el temps i en l'espai, etc.

• Panoràmica vertical: Moviment de dalt a baix o viceversa.

• Panoràmica de balanceig: Moviment de balanceig.

• Traveling frontal/lateral/vertical/circular

• El tràveling és una tècnica cinematogràfica que consisteix a desplaçar una càmera muntada sobre unes rodes per acostar-la o allunyar-la al subjecte o objecte que es desitja filmar.

• Travelling de profunditat d'aproximació: la càmera es desplaça des d'un pla llunyà a un altre més proper. La seva funció sol ser psicològica i dramàtica.

• Travelling de profunditat d'allunyament: la càmera s'allunya d'un objecte o subjecte enquadrat des de molt a prop. La seva funció sol ser descriptiva i dramàtica.

• Travelling paral·lel: la càmera acompanya l'objecte o subjecte lateralment.

• Travelling circular: la càmera gira 360 graus al voltant de l'objecte o subjecte.

• Travelling divergent: modifica la perspectiva de l'espectador distorsionant la relació entre la càmera i l'objecte o subjecte.

• Grua: s'utilitza l'eix vertical i es poden aconseguir diferents combinacions de moviments.

• Spidercam.

• Dron.

• OPTICS

• Zoom: El moviment del zoom es realitza amb les càmeres que tenen objectius de focal variable, és a dir, objectius zoom. Permet fer que els objectes s'apropin o s'allunyin sense desplaçar la càmera aconseguint una retallada sobre el requadre. També es diu tràveling òptic, encara que, a diferència del tràveling, amb el zoom els objectes que s'apropen es comprimeixen, no descobrim les àrees amagades darrere dels objectes com ho podem fer amb el tràveling. En el cinema i la televisió es va posar de moda en els anys 60 i 70 i el seu ús va ser excessiu. Valerio Lazarov va ser un dels més coneguts cineastes que abusava del zoom en els seus treballs. Actualment s'evita abusar del zoom, ja que el seu ús injustificat cansa i marea a l'espectador. També hi usos destacats pel seu resultat en Fellini-Satyricón, aplicat per Giuseppe Rotunno en forma magistral.

• Focus: El desplaçament de focus pot ser considerat com un moviment òptic ja que permet descobrir nous elements dins d'un pla, a partir d'emmascarar o desemmascarar amb el focus.

• 1. Moviment del focus basat en la distància: Aquest moviment de focus és el clàssic, emmascara o taca objectes és a dir dóna nitidesa o el seu contrari dóna borrós o desenfocat és a dir fora de focus com es coneix en el món de la imatge i funciona amb la base de la distància de l'objecte a la càmera, ia la distància focal en què estigui col·locat l'anell d'enfocament de l'objectiu. Funciona amb base a la dimensió Z de la imatge, a la profunditat, i pot afectar de manera substancial les dimensions X i Y, a partir de la quantitat de desenfocament que es produeix a les vores dels objectes.

• 2. Moviment arbitrari del focus o emmascarament del punt de focus: Aquest moviment òptic es genera amb lents o filtres especialitzats, com els LENSBABY, que aconsegueixen a partir de la manipulació de la posició de les unitats d'un lent pel que fa a les altres unitats i al suport de la càmera, discriminar la zona i la magnitud en què es troba el focus dins de la imatge, independentment de la distància de l'objecte a la càmera. és a dir, independentment de la profunditat de camp obtinguda pel lent i el diafragma. aquest moviment mou òpticament el pla en les dimensions X i Y. (funciona amb base a l'alt i l'ample, de manera arbitrària, pot donar la il·lusió de basar-se en la dimensió Z, aplicant el desenfocament arbitràriament a les zones més properes o més llunyanes , donant la il·lusió de desenfocament de distància)

• 3. Moviment de la profunditat de camp: A partir de tancar o obrir el diafragma d'un lent, es genera un moviment en la profunditat de camp, revelant o ocultant detalls de l'pla en qüestió dins de l'eix Z o profunditat de la imatge . (Funciona amb base en la profunditat, pot afectar lleument la dimensió X i Y del pla, i usualment es realitza amb lents de diafragma continu sense salts entre valors de diafragma)

• 4. Moviment de manipulació de perspectiva: A partir de lents de tipus tilt and shift, es poden fer moviments que deformen, s'allarguen, corregeixen o expandeixen el focus i les línies de perspectiva de la imatge, fent aparèixer més amples els objectes propers que els llunyans, o els de la part de baix de la imatge, o els centrals, podent així, fer moviments que creen distorsions o manipulacions de la imatge en les tres dimensions X, Y, Z.

• DIGITALS

• Escala o zoom digital

• Les càmeres digitals permeten fer el zoom digital, el qual, consisteix en una ampliació de la imatge per aconseguir cobrir tot el plànol amb una porció més petita del raig focal projectat per la lent. En la majoria dels casos produeix pixelació, però, en algunes càmeres d'alta resolució, amb sensors de més píxels que la mida final d'imatge, pot realitzar un moviment de zoom digital sense pèrdua de qualitat. A diferència del zoom òptic, que comprimeix els objectes, l'escala digital simplement engrandeix la imatge o revela detalls a mida de la utilització de píxels nous en el sensor.

• Desplaçament o estabilització del sensor d'imatge: El sensor de la càmera es mou sense canviar la posició de la mateixa, aquest moviment actua com un lleu traveling, però, no és exactament el mateix ja que el sensor d'imatge es mou dins el raig focal del lent sense canviar la perspectiva de mirada.

• Efecte vertigen

• Tècnica cinematogràfica consistent en moure la càmera de manera que aquesta s'apropi o allunyi del subjecte mentre es modifica la distància focal de la lent, produint així la sensació de que el subjecte es manté estàtic dins el pla mentre el fons s'acosta o s'allunya.

• Punt de vista
  Es refereix a com l'espectador viurà l'obra audiovisual. Per exemple mentre visualitza la presa l'espectador pot viure-la com si mirés a través d'un dels personatges de la pel·lícula, o un altre exemple seria viure-la com si fos una tercera persona invisible que està dins de l'acció.

• Narrador intern/ extern

• Quan el narrador es troba fora de la història s’anomena NARRADOR EXTERN. Pot ser de diverses classes:

• Omniscient: És potser el tipus de narrador extern més conegut. El narrador conta la història com si es tractara d’un déu que tot ho veu i ho sap

• Observador exterior: El narrador veu els fets com si fóra una càmera de cinema, sense entrar en la descripció dels pensaments o les motivacions ocultes dels personatges.

• Editor: Quan actua com si haguera trobat el relat escrit o li l’hagueren contat, i ell es limita a donar-lo a conèixer. Aquest tipus de narrador no suplanta al narrador de la història del “document” que ha trobat i que reprodueix. Amb el fet de “dir” que “s’ha trobat” la història es pretén donar més veracitat i autenticitat a allò que es conta.
   

• Si el narrador conta la història en primera persona, parlem de NARRADOR INTERN. Aquest narrador pot coincidir amb:

• Narrador Protagonista: El / la protagonista de la història

• Narrador secundari: Algun altre personatge demenor importància

• Narrador Polifònic: Diversos personatges que alternen les veus (en aquest cas, la visió plural que es dóna s’acosta a l’omnisciència);
   

• Narrador testimoni: Conta els fets per que els coneix, però no hi ha participat.

• Lipdub: Un lipdub o lip dub és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o qualsevol altra font musical.
   

• Stop motion: L'stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou. Generalment, es denominen animacions d'stop-motion totes aquelles animacions que no són realitzades amb dibuixos animats (també anomenades animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l'ordinador (animació 3D), sinó que s'han creat a partir d'imatges de la realitat.

• Contrallum: Posició en què un objecte o una persona rep la llum del costat oposat al costat pel qual algú se'l mira

• Realitzador: El realitzador és el responsable de plasmar en imatges els continguts del guió d'una pel·lícula o d'un programa de televisió. En cinema és el mateix que director, però no passa el mateix a la televisió, ja que un director a la televisió s'ocupa dels continguts i no compleix la tasca equivalent al director de cinema.

• Croma: Un Croma és una tècnica audiovisual que s'usa àmpliament tant en cinema i televisió com en fotografia per extreure un color de la imatge i reemplaçar l'àrea que ocupava per una altra imatge.

• El·lipsis: En llenguatge cinematogràfic, és un salt en el temps o en l'espai. L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.

• Vestuari: El vestuari és el conjunt de roba d'una persona o grup. El vestuari està subjecte a la moda i és un reflex de la personalitat individual i els codis de pudor i bellesa d'una cultura. També s'anomena vestuari la roba destinada a una obra teatral o fílmica, que contribueix a ambientar l'acció i, juntament amb el maquillatge, caracteritza el personatge i li dóna més versemblança. Per a diferenciar-ho, en les arts escèniques i audiovisuals el vestuari es diu "camerino".

• Escenografía: Conjunt d'elements (decorat, il·luminació, so, vestuari, etc.) necessaris per ambientar i representar una obra de teatre, pel·lícula o programa de televisió.

• Temps narratiu: El temps narratiu o literari: és el temps de la narració, en tant que obra de ficció, independentment del fet que la novel.la reprodueixi o no el pas del temps de la realitat exterior. Dins del temps narratiu es pot diferenciar entre el temps de la història (aquell que ve delimitat per la successió cronològica dels fets narrats), i el temps del discurs o temps psicològic ( aquell que ve delimitat pel record, l'evocació del passat o la reflexió).

• Flashback: Tècnica narrativa utilitzada en cinema i literatura que consisteix a intercalar en el desenvolupament lineal de l'acció seqüències referides a un temps passat.

• Flashforward: Un flashforward és una escena que porta la narració cap endavant en el temps des del punt actual de la història en la literatura, el cinema, la televisió i altres mitjans de comunicació. Flashforwards es fan servir sovint per representar esdeveniments esperats, projectats, o imaginats per ocórrer en el futur. També poden revelar parts significatives de la història que encara no han passat, però aviat ho faran amb més detall. És sobretot un dispositiu narratiu postmodern. En la direcció oposada, un flashback revela esdeveniments que han ocorregut en el passat.

• Transfocus: Canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa. La seva funció narrativa és denotar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla amb objecte d'indicar una alternança, un canvi de protagonisme narratiu, com per exemple en una conversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció.

• Efectes sonors ambientals: Els efectes de so ambiental en una producció compleixen millor la seva comesa quan la seva presència no és constant al llarg del film o programa. Aquesta aparició i desaparició contínua, alternada amb les altres bandes de so, desperta l'interès del espectador.

• Banda sonora original: Banda sonora (soundtrack en anglès) és la part de so i el resultat de l'edició de diferents pistes, ja siguin diàlegs, sons, música diegètica i música incidental. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'una pel·lícula oa la comercialització dels temes musicals d'una obra com videojocs, programes de televisió i ràdio, etc. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar. Quan la banda sonora és creada expressament per a una obra determinada i no utilitza música preexistent se li denomina Banda Sonora Original, abreujat com BSO o B.S.O. (En anglès OST, Original Soundtrack).

• Leitmotive: Terme encunyat pels analistes dels drames de Richard Wagner, és el 'tema musical recurrent en una composició i, per extensió,' motiu central recurrent d'una obra literària o cinematogràfica '. Pot substituir-se per les veus espanyoles motiu o tema, acompanyades dels adjectius conductor, central, principal o recurrent.

• Veu en off: Tècnica de producció on es retransmet la veu d'un individu que no està visualment davant de la càmera durant una producció de televisió. A més s'utilitza en ràdio, cinema, teatre, o altres presentacions. Moltes vegades és pregravada i també és d'ús comú en documentals o reportatges per explicar la informació o els esdeveniments. També pot ser interpretada per un especialista en actuació de veu.

• Instal·lació artistica: La instal·lació artística no només és el muntatge i l'ordenament d'objectes produïts o intervinguts en un espai o ambient; les instal·lacions tenen sentit en les idees fonamentades que concep i presenta l'artista en la seva obra física o intangible i el que aquestes provoquen en la interacció amb l'espectador.​