INTRODUCCIÓ: Història del còmic
La història del còmic ha originat una gran controvèrsia, atès que existeix una forta discussió sobre les dates del seu inici, en funció de si s'utilitza una definició més o menys restrictiva per a definir allò que es pot considerar com un còmic és a dir: Si el suport pot ser una paret o un tapís o ha de ser sobre paper/papir/pergamí.
Algunes pintures murals egípcies com la Tomba de Menna, catalogada com a TT69 a la Necròpolis Tebana, (c. 1422-1411 aC), certes pintures gregues i alguns relleus romans com la famosa Columna de Trajà -fins i tot algunes pintures rupestres o els còdex maies- es podrien ajustar a la definició de còmic: "dibuixos o figures representant activitats o accions", alguns d'ells inclús tenen escenes separades, que segueixen una seqüència en el temps.
També es podrien considerar com a origen de l'còmic als retaules medievals, els quals explicaven a poble històries, successos, crims, ... mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques.
Però potser els antecedents més propers a les historietes siguin les Auques i Auca; aquestes publicacions van començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a manera d'explicació complementària a peu dels gravats.
Però bé, en realitat, la història de l'còmic es relaciona més concretament amb la impremta i la caricatura.
ESTIL
La historieta o còmic a poc a poc va anar desenvolupant el seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren totes de la mateixa mida i els petits textos es col·locaven a peu de les mateixes.
Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos doncs aviat van aparèixer els entrepans. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent.
És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús de certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea.
Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.
TINTÍN
Una de les tires més famoses i que més èxit ha tingut és la de "Tintín", de l'autor belga Geroges Rémi, àlies Hergé.
El primer número, en total són 24, es remunta a gener de 1929. Va tenir tant èxit que se li considera una de les historietes més influents de el segle XX.
Tintín és un jove reporter amb una intuïció digna del millor detectiu i que destaca pel seu pèl pèl-roig i el seu característic tupè. Sempre l'acompanya el seu gos Milú, un fox-terrier blanc molt intel·ligent.
Tots dos viuen complicades històries policíaques i resolen enigmàtics misteris.
TEBEO
A casa nostra aquestes historietes també reben el nom de còmics. Durant molts anys van ser un dels nostres entreteniments més atractius i entranyables.
El 1904 es publica En Patufet, un còmic escrit en català i que va aconseguir una gran difusió. Encara que el primer autèntic còmic va ser Dominguín, editat a Barcelona el 1915.
El 1917 es publica TBO, tal va ser la seva fama que a la fi va acabar sent el nom que es va utilitzar per trucar a les publicacions infantils els temes es desenvolupen per mitjà de dibuixos.
Avui s'utilitza més la paraula còmic i, encara que al principi es va aplicar només per referir-se a les historietes còmiques, ara es fa servir també per a les historietes d'aventures, ciència-ficció i policíaques. Espanya va ser fructífera pel que fa a còmics es refereix, qui no recorda El Capitán Trueno, a Zipi i Zape, a Mortadelo i Filemó, ...? Segurament tots hem gaudit, o ho seguim fent, llegint la varietat de còmics que estan al nostre abast.
¡Así es la vida!... O al menos así la veo yo
Daniella Martí
Editorial: Bruguera.
Guió: Daniella Martí.
Dibuix: Daniella Martí.
Pàgines: 144.
Preu: 15,90 euros.
Presentació: Rústica amb solapes.
Publicació: febrer el 2019.
Daniella Martí ha escollit el títol perfecte per al seu
llibre. ''Així és la vida! ... o al menys així la veig jo'' és
just això, una visió personal fins a l'extrem i amb una
protagonista inusual, una dona d'avançada edat de la qual
no necessitem conèixer el seu viatge personal per
saber que està exposada a mil batalles quotidianes. El
llibre adopta la clàssica estructura de vinyetes, de gags tancats, en els quals Carmenza, que així es diu aquesta bona dona, va expressant-se amb una llibertat sorprenent i sense límits.
L'humor de 'Així és la vida! té aquí el seu atractiu en lo inesperat de la seva actriu principal, en l'elecció d'algú tan teòricament corrent com sorprenent en les seves actituds. Cada vegada hi ha més, però segueix sent complicat veure personatges d'avançada edat convertint-se en el centre d'un llibre, i per això encara és motiu d'alegria veure'n una a més en aquest cas, el que afegeix un altre toc picant a aquesta crítica d'aquest món tan políticament ''correcte'' en què ens movem. No és que el llibre pretengui ser especialment escandalós, però té aquest punt en la llibertat amb què s'expressa Carmenza. Potser el menys positiu és que, tenint aquest escenari tan singular, no arriba a donar del tot la sensació de ser un llibre tan diferent, encara que sigui molt fàcil connectar amb el seu protagonista i les seves impopulars respostes.
De la jove humorista colombiana Daniella Martí, és un còmic molt especial perquè està protagonitzat per Carmenza, una dona de 80 anys que viu amb el seu ocell (anomenat Paco). Però això sí, amb més alegria de viure i ganes de menjar-se el món (o una pizza) que qualsevol jove. I també amb molta ironia i força mala llet. Un precís retrat de la nostra societat, de les nostres misèries i rareses, que us conquistarà.
Una dona gran que desafia qualsevol convenció moral i que és molt més divertida que les famoses Noies d'or. Mai es va casar ni va tenir fills i dedica els seus dies a qüestionar la societat actual, a xerrar amb els amics, a anar en bici i a fer qualsevol cosa que li prohibeixin els seus metges. I que també ens recorda algunes misèries de la societat actual com el tracte que donem als ancians o la gent que està sola. Un altre exemple d'humor reflexiu sobre la nostra societat.
Podria ser que la raó de que l'obra s'apropi molt a altres llibres de cort similar estigui en el seu dibuix, que sí s'acull a preceptes molt explotats en l'humor gràfic, des de la desaparició absoluta d'escenaris a la línia negra retolada per buscar senzillesa en el disseny i en l'execució. Els distintius vermells que afegeix poden ser la gran aportació de Martí a l'acabat dels seus dissenys, encara que tampoc aquesta sigui una solució pensada per innovar. La simpatia és, en tot cas, el seu punt fort, la que ens mou a seguir llegint i somrient davant les peripècies que llegim.
L'autora aconsegueix que Carmenza sigui un personatge amb el qual empatitzar i amb la que donaria gust parlar. El llibre, de fet, deixa el regust que podria haver continuat de manera infinita parlant d'altres temes, col·locant la protagonista en mil situacions diferents i fent-la coincidir amb amics, veïns, familiars i desconeguts de la més diversa índole. Aquesta varietat és el que fa de ''Així és la vida!'' una lectura àgil, amena i senzilla, divertida gairebé sempre amb alguns moments d'aquests en què la veu de l'experiència, la qual Martí ha sabut trobar amb el seu personatge tot i tenir una joventut que l'allunya de la trajectòria vital del seu protagonista, té lliçons que donar-nos. O moments amb els quals entretenir-nos, que les dues coses es confonen en la sinceritat sense filtres amb què parla.