AMOR OSCURO
Espectacle realitzat al Teatre Auditori de Granollers. Els ''Sonetos de Amor Oscuro'' de Federico García Lorca van ser publicats en una edició clandestina gairebé 50 anys després de la seva escriptura (desembre de 1983).
​
Quan la paraula s'ordena i s'interpreta adequadament el follet de teatre apareix per embaladir al públic. El bon teatre, per a ser, necessita poca cosa: una història, un dramaturg, algú que ordeni les accions i un intèrpret. En la representació, s'hi poden trobar tots els elements d'una manera magistral. En aquest cas l'essencial transcendeix més enllà del que és superflu, el barroc, el prescindible desapareix i fa que la representació flueixi amb el mínim.
La representació Amor Fosc (Sonets) de Produccions Viridiana, es converteix en una necessària reflexió sobre la memòria compartida. La història entesa com recordar-te'n, recorda-ho a d'altres. Al llarg de la representació vam descobrir els diferents plans de la història, el conegut, el desconegut i el desitjat. Amor Fosc (Sonets) és un recorregut pels onze poemes de Federico García Lorca que van ser potser l'última obra que va escriure abans de morir assassinat a Granada, l'anècdota de la seva desaparició i l'esdevenir d'aquelles paraules rimades i ocultes fins a la seva edició clandestina. És un passeig per una història d'oblits, ocultacions i desaparicions, un thriller.
L'espectacle representat per Javier García Ortega i escrit i dirigit per Jesús Arbués que es va representar el passat dissabte 23 de novembre a la Sala Oberta del Teatre Auditori de Granollers. Exposen, finalment, a la llum aquests versos que durant mig segle havien restat ocults. Són probablement els millors versos de Lorca, misteriosament desapareguts, igual que el seu autor. Ens trobem, per tant, davant d'una història de por, de silenci i de vergonya.
En aquesta representació encarnen la trama onze personatges; onze sonets, una única història. Els últims poemes de Lorca, els que més diuen d'ell parlen d'amor ocult, amor extrem, amor desbordat. Onze moments del torturat i amagat amor del poeta. ''Amor oscuro'' no és una obra de teatre, tampoc un recital de poemes. És un espai per sentir els versos de Federico, per conèixer-lo amb més profunditat. El per què i com es van escriure. Per què i com es van amagar?
​
"Un espectacle subtil i delicat que amaga realitats. Deixa entreveure, habitacions a mig il·luminar, sentiments a mig dir... Ocults, obscurs. Cada sonet suggereix un estat al actor, cada sonet ens desvela un pas d'una història rocambolesca, de la vida i la mort de Federico però també del que va succeïr després", segons la mateixa pàgina web del Teatre Auditori.
​
No puc donar res més que un punt de vista objectiu, ja que per motius familiars i personals no vaig poder asssstir. L'únic que puc dir és que sembla una ''obra'' molt diferent al que estem acostumats a anar a veure, i que sigui de Federico Carcía Lorca la fa més interessant encara. Aquest autor, nascut a Granada a finals del s. XIX, pertenyent a la famosa Generació del 27, poeta i dramaturg andalús, va ser executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per ser molt afí al Front Popular i obertament homosexual, em sembla un dels artistes més curiosos i revolucionaris que conec. Em sap molt de greu no haver pogut gaudir dels seus sonets, però ara ja, no li puc fer gaire cosa.
FESTIVAL PANORÀMIC
Celebrat entre el 17 i el 20 d'octubre a Roca Umbert en motiu del 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. El festival Panoràmic de Granollers es centra enguany amb aquesta temàtica. Aquest festival de cinema, fotografia i "new media" (mitjans de comunicació basats en les noves tecnologies) es celebra a Roca Umbert, però també espais com el Museu de Granollers, el Museu de les Ciències Naturals i el Cinema Edison acullen diferents exposicions i actes.
​
Aquesta tercera edició del festival s'anomena "Última thule: la colonització de l'espai", dirigida i impulsada pel fotògraf Joan Fontcuberta. Aquest títol té un significat, i és que "l'Última Thule" és l'objecte més primitiu i llunyà del sistema solar explorat fins ara. La sonda New Horizons, llençada per la NASA el 2006, està capturant imatges de l'Última Thule que ajudaran a estudiar els inicis del nostre sistema planetari fa més de 4.500 milions d'anys. S'espera que la New Horizons funcioni fins a mitjans del 2030 i podria arribar a explorar un altre objecte del cinturó de Kuiper.
​
El Panoràmic té la fotografia com a protagonista i s'expressa de manera expandida a través de disciplines com el cinema, el vídeo, les instal·lacions, etc. El festival pretén visibilitzar les creacions icòniques, com aquestes, del món de la imatge a les noves generacions que treballen entorn del cinema i la fotografia. Així doncs està format per 11 exposicions d'artistes com Cristina de Middel, Martin Parr o Marcel·lí Antúnez, dos tallers de fotografies a càrrec d'Alícia Kopf i Lurdes Basolí, i la projecció de fins a 17 films entre pel·lícules, curtmetratges i documentals.
​
Descobreixo el vídeo d'Enric Maurí "Alucinaje", l'exposició "The afronauts" de Cristina de Middel, "Le cose che si vedono in cielo" una publicació d'imatges científiques de la lluna, Marcelí Antúnez... Ciència, història i arts barrejades. Em semblen propostes francament interessants, molt diferents entre elles. Consider-ho inspiradora la temàtica que ha escollit el festival i crec que afavoreix la diversitat. Un tema tan àmpli, ric de possibilitats, obre la porta a propostes d'artistes locals i estrangers. I és que és tan primordial conèixer i fomentar la cultura del propi territori com expandir horitzons i topar amb idees innovadores i reveladores.
Crec sincerament que Panoràmic és un festival inspirador, que permet aproximar-te a noves maneres de fer i conceptes gairebé desconeguts per nosaltres.
​
També afegeixo que vaig gaudir molt el treball posterior a la visita del festival, en el que l'Ana ens va demanar una creació lliure basada en la mateixa temàtica que el Panoràmic, la lluna. Podeu consultar el treball anomenat "Bruixes" a l'apartat del blog "Cinema".
YESTERDAY
Pel·lícula al Cinema Edison de Granollers. El dia 8 de novembre vam anar a veure la pel·lícula anglesa "Yesterday". D'una durada de 116 minuts, obra del director Danny Boyle (autor de Trainspotting i Slumdog Millionaire entre d'altres) i el guionista Richard Curtis, es tracta d'una comèdia romàntica amb components fantàstics. El protagonista Jack Malik malviu composant cançons de poc èxit en una petita localitat anglesa. Tot i comptar amb l'absolut suport de la seva millor amiga Ellie, és a punt de renunciar al seu somni de viure de la música quan pateix un accident amb bicicleta. Aquest atropellament succeeix durant un misteriós apagament global. Al despertar-se, Jack descobreix que per la resta del món The Beatles mai ha existit. Tocant les mítiques cançons del grup que mai ningú ha sentit, i amb l'ajuda d'una important representant americana i un desastrós acompanyant de gires, Jack es converteix en una estrella del dia a la nit. Però com més augmenta la seva fama, més s'arrisca a perdre l'Ellie, l'única persona que sempre ha confiat en ell i el seu talent. A cavall entre la seva antiga i nova vida, el protagonista haurà de decidir si retornar a la realitat en la que es va criar i demostrar el seu autèntic amor per Ellie. Tot això, òbviament, al ritme de noves versions dels èxits més coneguts dels Beatles.
​
Parlem de comèdia pels seus gags, tocs d'humor amagats entre les escenes i un vel de surrealisme que embolcalla tot el film. Uns gags que vaig trobar previsibles i poc enginyosos. Amb un gènere comercial han volgut fer servir tècniques més de subgèneres, cinema independent o fins i tot cinema B; una barreja que no m'ha acabat de convèncer.
​
Una trama senzilla sobre la fama, l'amor, honestedat... Plena de clixés, amb un personatge molt vist i poc treballat, una estètica hortera, poca activitat, etc.
Una pel:lícula on parlen d'una espècie de cas hipotètic en el que els Beatles mai existeixen, anomenada YESTERDAY, on li dóna més importància a la vida amorosa i plena de fama comunista i materialista que a la pròpia trama buscada. Oh sí, espera, que surt Ed Sheeran; un altre factor al meu favor per corroborar el seu comercialisme. Un cop baix per la seva carrera, espero que li paguèssin bé.