El dia en què ens van dir que haviem d'anar pensant el tema del TDR la Judit ja tenia clar el que volia fer: UN CURTMETRATGE. Va pensar que sola no podria fer-ho, i sabent que el Carlos tenia experiència audiovisual i que havia fet un curs a l'ESCAC va recòrrer a ell. El Carlos va acceptar. Ja eren dos, però, un curt requereix actors, edició, música... Clar! L'Ana Paredes sempre deia que la música o havia de ser una cover, o algo nostre, pel COPYRIGHT. A qui coneixien que volgués ser compositor? Al Pol. Ell no va dir que sí a primeres, tot el contrari, no ho veia gens clar. Al final van ser tres, i els hi van assignar com a tutora a l'Ana (LÒGIC). 

​

Vam començar molt d'hora a fer una pluja d'idees, i en ensenyar-les entre nosaltres, cap vam acabar d'estar satisfet amb cap. Un mig dia de trimestrals, mentres dinaven tots tres al McDonald's van tenir una idea: Un grup de quatre persones. totes al mateix restaurant, que tot i semblar que no hi havia connexió entre elles, resultava que entre ells compartien un assassinat. Cal dir que la Judit mai va estar del tot contenta amb aquella idea, i fins i tot va propossar la història d'una noia que envia una foto núa, i fins a on pot arribar a perjudicar això; una història sobre les xarxes socials. Al Pol li va agradar, però el Carlos no ho va veure clar.

​

La primera trobada va ser per començar el guió, i, què va passar? Que debatint, vam esborrar totes les idees que van tenir, perquè cap ens motivava suficientment. Un altre cop, en blanc. El Pol va posar bandes sonores que li agradaven, i la Judit va pensar: ''dèja vú''. Va comentar-ho al grup, i van coincidir en algo: SOMNIS PREMONITORIS. Mentres el Pol i el Carlos plantejaven una pel·lícula d'estil MARVEL, la Judit pensava en què volia dir amb el curt. Finalment, vam pensar de enllaçar els somnis premonitoris amb un tema d'actualitat, el masclisme.

​

Decidit, seria un noi que somiava amb una noia, i a mesura que somiava més i més amb ella, aniria captant senyals de que ella estava sent maltractada, fins al extrem de que patiria una violació.

La segona trobada el Carlos i la Judit van quedar per decidir quin era el missatge real i com podriem fer-lo arribar. Vam fer un esquema per desenvolupar la idea, i després el van netejar. Entre els dos van arribar a la conclusió de que hi hauria un missatge final: A LA VIDA REAL NO ET SALVARÀ UN DESCONEGUT. PARLA.''

​

A partir d'allà vam anar quedant els tres, el Carlos començà a escriure el GUIÓ i la Judit el terminà. A finals del 3r Trimestre van fer un càsting a l'aula 6 després de classe un cop desenvolupats els personatges, i van ser escollits l'Ian (LUCAS), la Úrsula (EVA), la Natàlia (MARINA), el Cesc (POL) i el Dani (GABI). 

​

Vam fer un grup de WhatsApp on parlarien de les quedades i del treball. Vam fer un calendari (que al final va ser impossible de seguir per temes personals) per organitzar com i quan vàrem grabar les escenes. L'última escena realitzada a finals de juny, ja que en Dani marxava tot el juliol i durant agost marxavem nosaltres. I així van fer el Carlos i la Judit, els dos van buscar desesperadament extres per l'escena de la festa, fins que van reunir com 15 persones. La Judit va fer un recull d'imatges per als actors per a què es fessin una idea de l'estil del personatge i el dia de la festa es va encarregar del maquillatge. El Carlos va deixar la seva casa, i vam organitzar i decorar el jardí com van poder, amb pica-pica i beguda. Sobre les 20:00 van començar a arribar els convidats, i els actors ja portaven allà entre una hora, hora i mitja, assajant i preparant-se. Es va rodar durant unes dues hores amb música sense copyright trobada a internet (inútil ja que la base de festa ens la va deixar l'Omar, del batxillerat social per quan s'edités). La primera mitja hora va ser inútil perquè tot just es va posar a ploure i les imatges grabades van ser inútils. Ho van haver de recollir tot corrents i ficar-ho dins de la casa, al menjador. 

​

LLavors va arribar el juliol, el Carlos i la Judit van anar quedant per perfilar alguns detalls i per rodar imatges de ''relleno'' (com els hi deiem nosaltres). El Pol per temes personals va estar 100% desconnectat en tema rodatge, però per la seva banda va anar fent la música (ja ho expliquem a la secció ''música''). A l'agost vam marxar tots de vacances i va ser una pausa de rodatges.

 

A inicis de setembre es va tornar a quedar, aquest cop per rodar les escenes del Pol i Lucas (Ian i Cesc). No hi va haver gaires problemes amb això ja que només eren dos actors, però com l'Ian treballa a vegades de tardes, a vegades de matins, va ser complicat coincidir tots però al final ens en vam ensortir. Durant aquest mes, la nostra actriu principal va haver de deixar el curt per temes personals, i aquí vam entrar en una crisis nerviosa buscant una altra actriu. La Blanca Lasobras era la nostra opció prinicpal, però ella també estava molt liada amb el seu TDR i al final va ser la Judit qui ho va fer.

​

Al setembre, ens vam dedicar principalment a afegir tot el treball a la web com el càsting, storyboard, guió tècnic, característiques dels personatges... Així com tot el llarg procés de creació de la música del curt en la que el Pol va treballar moltíssimes hores. 

​

Al octubre es va repetir la grabació de la festa, però sense extres, de manera que la Úrsula pugués ser substituïda per la Judit sense que es notés gaire que eren dos dies diferents. La festa es va tornar a rodar a casa del Carlos, gràcies a la solidaritat de la seva família. Vam emplear plans més tancats per tal de facilitar la continuïtat de la festa. D'aquesta manera, allò que semblava impossible, ara ho podria ser si en Pol s'hi esforcès un munt, i així ho va fer.

​

Un cop tot grabat, el Pol es va posar mans a la obra editant.De tal manera que, barallant-se amb l'audio i el so, que havia de fusionar a partir de la claqueta, encara que la Judit no va enfocar-la gairebé mai bé, en Pol ho va aconseguir. La Judit va editar uns petits gifs d'escenes per els fons de la web, i va fer una targeteta de presentació. En Carlos va realitzar el GUIÓ PEL TRIBUNAL i va reeditar la web per problemes que hi havien de disseny i coherència visual.  A més a més, l'estil de la web al principi era totalment nul fins que vam començar a decorar-la i adaptar-la a la història. 

​

En resum, ha sigut complicat sobretot tema quedades amb els actors pels horaris, el problema de la pèrdua de l'actriu que donava vida a EVA, el tracte de la imatge, l'engestriment del so en directe, la dificultar de la edició sense recursos... Finalment, en trobàrem solucions, les quals van sorgir del treball en equip.

​

​

​

​