BODAS DE SANGRE
NOVIA
NOVIO
MADRE DEL NOVIO
PADRE DE LA NOVIA
LEONARDO
Amor Oscuro
Espectacle realitzat al Teatre Auditori de Granollers. Els ''Sonetos de Amor Oscuro'' de Federico García Lorca van ser publicats en una edició clandestina gairebé 50 anys després de la seva escriptura (desembre de 1983).
Quan la paraula s'ordena i s'interpreta adequadament el follet de teatre apareix per embaladir al públic. El bon teatre, per a ser, necessita poca cosa: una història, un dramaturg, algú que ordeni les accions i un intèrpret. En la representació, s'hi poden trobar tots els elements d'una manera magistral. En aquest cas l'essencial transcendeix més enllà del que és superflu, el barroc, el prescindible desapareix i fa que la representació flueixi amb el mínim.
La representació Amor Fosc (Sonets) de Produccions Viridiana, es converteix en una necessària reflexió sobre la memòria compartida. La història entesa com recordar-te'n, recorda-ho a d'altres. Al llarg de la representació vam descobrir els diferents plans de la història, el conegut, el desconegut i el desitjat. Amor Fosc (Sonets) és un recorregut pels onze poemes de Federico García Lorca que van ser potser l'última obra que va escriure abans de morir assassinat a Granada, l'anècdota de la seva desaparició i l'esdevenir d'aquelles paraules rimades i ocultes fins a la seva edició clandestina. És un passeig per una història d'oblits, ocultacions i desaparicions, un thriller.
L'espectacle representat per Javier García Ortega i escrit i dirigit per Jesús Arbués que es va representar el passat dissabte 23 de novembre a la Sala Oberta del Teatre Auditori de Granollers. Exposen, finalment, a la llum aquests versos que durant mig segle havien restat ocults. Són probablement els millors versos de Lorca, misteriosament desapareguts, igual que el seu autor. Ens trobem, per tant, davant d'una història de por, de silenci i de vergonya.
En aquesta representació encarnen la trama onze personatges; onze sonets, una única història. Els últims poemes de Lorca, els que més diuen d'ell parlen d'amor ocult, amor extrem, amor desbordat. Onze moments del torturat i amagat amor del poeta. ''Amor oscuro'' no és una obra de teatre, tampoc un recital de poemes. És un espai per sentir els versos de Federico, per conèixer-lo amb més profunditat. El per què i com es van escriure. Per què i com es van amagar?
"Un espectacle subtil i delicat que amaga realitats. Deixa entreveure, habitacions a mig il·luminar, sentiments a mig dir... Ocults, obscurs. Cada sonet suggereix un estat al actor, cada sonet ens desvela un pas d'una història rocambolesca, de la vida i la mort de Federico però també del que va succeïr després", segons la mateixa pàgina web del Teatre Auditori.
No puc donar res més que un punt de vista objectiu, ja que per motius familiars i personals no vaig poder asssstir. L'únic que puc dir és que sembla una ''obra'' molt diferent al que estem acostumats a anar a veure, i que sigui de Federico García Lorca la fa més interessant encara. Aquest autor, nascut a Granada a finals del s. XIX, pertenyent a la famosa Generació del 27, poeta i dramaturg andalús, va ser executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per ser molt afí al Front Popular i obertament homosexual, em sembla un dels artistes més curiosos i revolucionaris que conec. Em sap molt de greu no haver pogut gaudir dels seus sonets, però ara ja, no li puc fer gaire cosa.
RESSENYA BODAS DE SANGRE
FEDERICO GARCÍA LORCA: Poeta, dramaturg i prosista andalús. Va néixer i créixer al municipi de Fuente Vaqueros, Granada, en una família benestant, el 5 de juny de 1898, i va ser batejat amb el nom de Federico del Sagrado Corazón de Jesús García Lorca; el seu pare va ser Federico García Rodríguez, un hisendat, i la seva mare, Vicenta Lorca Romero, va ser la segona esposa del seu pare, mestra d'escola i va fomentar el gust literari del seu fill.
També conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Formà part de l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se'l considera el millor del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.
Va morir executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.
Obra cimera de la producció tràgica del dramaturg i poeta andalús Federico García Lorca, Bodas de Sangre no és altra cosa que el retrat magistral de l'univers tràgic de la vida. Lorca aconsegueix posar en escena la vida andalusa de la seva època, sempre amb una fidelitat respecte de lo quotidià de l'Espanya dels trenta.
Fent ús d'un domini formidable dels recursos dramatúrgics i poètics que feia anys que eren oblidats, Lorca ens lliura a través de Bodas de Sangre, una tragèdia dividida en tres actes i set quadres. L'Espanya campestre prerevolucionària és l'escenari on es desenvolupa la història d'una jove parella a punt de casar-se, unió condemnada al fracàs per la reaparició d'un secret i el vigent amor que existia entre la núvia i el seu primer pretendent. La qüestió principal de l'argument gira al voltant de l'amor i la mort. Lorca pretén preservar l'instint primari del convencionalisme social i la tradició, tot i saber que l'intent està destinat al fracàs, ja que aquesta força maquinal que tendeix a la unió natural / irracional / bàsica, inclou en si mateixa els principis de destrucció: l'animadversió , l'ofuscació, etc. Els personatges cobren valor d'acord a la seva funció en aquesta lluita en la qual trobem tots els elements de l'univers (Apolo i Dionís).
El fet que tots sorgeixin amb els seus noms genèrics, a excepció de Leonardo (nom en honor a un amic de l'autor), s'ajusta amb el propòsit de Lorca d'un caràcter universal: personatges prototípics. Bodas de Sangre és també una història de velles disputes familiars, la família del jove nuvi havia patit el turment per la pèrdua del pare i el fill gran per responsabilitat i culpa dels Félix (família del jove raptor de la núvia, Leonardo), fet el qual va despertar en la mare un sentiment on es sumaven sensacions de rancor i d'odi cap a tot el relacionat amb aquesta família, i una sensació ambivalent barreja de temor i d'odi cap a qualsevol arma que atemptés contra la vida de l'home.
En Bodas de Sangre es veuen representats acabadament tots i cada un dels arquetips socials de l'Espanya rural, no només els personatges estan en escena, sinó que és notori una relació entre cada un d'aquests arquetips, entre el jove nuvi i Leonardo veiem alhora l'amor pur i ingenu enfrontat a l'amor ardent i lasciu, i també és l'enfrontament entre rics i pobres. Quan arriba el temps de la boda, la núvia comença a notar el ressorgiment de la flama d'un vell amor que mai es va apagar, i en un acte impulsiu, un cop complerta la cerimònia, amb un desig cap a Leonardo, s'escapa amb ell. Per la seva banda, el jove nuvi, ferit i deshonrat, segueix amb l'ànim de venjar no només el dany recent, sinó també solventar el crit de venjança de la seva família per l'assassinat de la seva gent; i així, sota la lluna, amb el ganivet en mà, els dos joves es treuen la vida entre ells mateixos, en una nit plena de sang.
Federico García Lorca allà per 1931 va escriure aquesta tragèdia dividida en tres actes, obra que va ser estrenada en un teatre madrileny el 8 de març de 1933. El 1981 va ser portada a la gran pantalla cinematogràfica. Els detalls d'aquesta dramàtica història fonamentada a partir d'un fet real succeït a Almeria van arribar a oïdes de l'autor a través d'una notícia publicada en un diari. A través de la seva història, García Lorca ofereix, tenint molt en compte una important dosi d'elements simbòlics que apareixen a la tragèdia, un món de vetllades passions, gelosia, paranys i anhels frustrats on l'amor és l'única força preparada per donar-li batalla a la mort i vèncer-la.
En aquest context, Bodas de Sangre descubreix un conflicte entre dues famílies: la dels Fèlix i la de Leonardo, qui encara està enamorat de la seva exnòvia, una dona que, després d'haver estat al seu costat durant tres anys, estava a punt de contraure matrimoni amb un altre home. En algun punt, es pot dir que Leonardo aconsegueix el que tant desitjava: el seu antic amor ara que és una dona casada la convenç perquè s'escapi al costat d'ell. Per tornar realitat el somni de compartir la vida junts, el resultat és un final de sang que va deixar com a resultat als dos homes morts i a la núvia, vídua. Davant d'aquest quadre, la supervivent d'aquesta dramàtica història d'amors no correspostos, convençuda que ja no té cap raó per seguir vivint, visita a la mare del nuvi per pregant-li que la mati, encara que la dona no fa cas a la demanda perquè la mort del seu fill l'ha deixat exànime, sense forces ni ganes d'actuar.
Abans de llegir-me l'obra vaig veure'm per YouTube una representació teatral, i això crec que va ser un punt a la meva contra, ja que després en llegir-la em vaig privar d'imaginar-me els personatges a la meva manera. Tot i així, després, en veure la pel·lícula de La Novia, m'he obert a contemplar diferents representacions del text i diiverses caracteritzacions dels personatges. Quan em vaig llegir aquesta obra, penso que no va ser en les condicions que es mereix, ja que va ser una nit a través del mòbil. Em va deixar la vista cansada, m'estava adormint i tot i així, vaig voler acabar de llegir-la. Cal que confessi que en un inici vaig pensar que no m'agradaria gens ni mica, i molt menys si són obres de dècades anteriors a mi. Sorprenentment Bodas de Sangre se'm va fer lleugera i molt agradable de llegir. Vaig arribar a un punt d'empatia molt considerable, fins i tot arribar-me a sentir identificada en certes parts amb la novia, davant el seu enfrontament intern enfront els seus sentiments. En veure la filmogvrafia més recent (La Novia), m'ha semblat molt interessant que al final relacionin a la novia, vagant solitaria per camins deserts amb la mendiga, o la mort. M'ha semblat un símbol molt maco i curiós que crec que estaria bé introduïr a la nostra versió. Considero que és una obra molt acertada i molt profunda, amb molt a parlar i descobrir d'ella. Jo si tinc la oportunitat i algú està interessat en llegir algo nou i tràgic, la recomanaria.
MONÒLEG: MALDITOS BASTARDOS
cien cabelleras nazi
''Soy el teniente Aldo Raine, y preparo un grupo especial. Necesito ocho soldados, ocho soldados americanos judíos. Habréis oídos que pronto habrá una gran ofensiva. Bien, nosotros partiremos antes. Saltaremos sobre Francia vestidos de civiles, y una vez en territorio enemigo, abriéndonos camino como una guerrilla, tendremos que hacer una cosa, ni una más: matar nazis. No sé vosotros, pero yo no bajé de las puñeteras montañas humeantes, atravesé el condenado océano, me abrí paso a tiros por Sicilia, y después salté de un puto avión para enseñar a los nazis humanidad. Los nazis no tienen humanidad. Obedecen a un asesino en masas que odia a los judíos a muerte y deben ser destruidos. Por eso todo mal nacido que encontremos con ese uniforme, morirá. Yo soy descendiente del explorador Jim Bridger, corre sangre india por mis venas, y nuestro plan de batalla imitará la resistencia apache. Seremos crueles con los alemanes, seremos conocidos por nuestra crueldad, y encontrarán pruebas de esa crueldad en los desmembrados, destripados y desfigurados cuerpos que dejemos atrás. Y los alemanes no podrán borrar jamás las imágenes de crueldad a los que los sometimos con nuestras manos, con nuestras botas y con nuestros cuchillos. Los alemanes hablarán de nosotros, sentirán aversión por nosotros, tendrán miedo de nosotros. Y cuando cierren los ojos por la noche, y el subconsciente los atormente por el mal que han causado, el miedo que les inspiramos no les dejará dormir. ¿Estáis conmigo? Así me gusta. Pero os lo advierto, aspirantes a guerreros: bajo mi mando con traeréis una deuda. Una deuda conmigo, personal. ¡Todos los hombres bajo mi mando me deberán un centenar de cabelleras nazi! Y quiero mis cabelleras. ¡Así que me entregaréis cien cabelleras nazis arrancadas de la cabeza de cien nazis muertos! Si no os matan antes.''
TREBALL LLIURE
En vista de que estic tenint molt de temps lliure i feia temps que ho volia fer, he aprofitat per fer una cover. La cançó és la de Sweater Weather, del grup de The Neighbourhood. Aquest projecte ha sigut possible gràcies a un amic de la meva parella, el qual estuida so, i em va motivar a fer-ho. A més a més també em va fer la portada, i va tocar una mica el so per a què el resultat final fos més professional.
Aquest noi que em va ajudar m'ha proposat fer un EP, i provablement acabem fent-ho, però això serà més endavant.
Per últim, dir que msi he tingut pànic escènic, ni durant els meus 11 anys de competició de dansa ni durant els 9 que porto fent teatre, però a l'hora de cantar sempre he sigut molt insegura, i tocant la guitarra molt més (ja que només la toco fa dos anys, i de manera autodidacta), així que aquest projecte ha estat tot un repte per a mi.
